Sergi de los Rios

Sóc el Sergi de los Rios i vaig néixer el 27 de novembre de 1969 a Tarragona. Sóc de les últimes persones que va viure en un mas en aquesta ciutat, tot i que amb només 5 anys ja vivia a l’Avinguda Catalunya, on hi vaig passar una bona pila d’anys.

Gràcies a l’esforç econòmic dels meus pares, vaig tenir la sort de poder estudiar el que em venia de gust l’any 1987 i vaig escollir Ciències Econòmiques i Empresarials en l'especialitat d'empresa per la Universitat de Barcelona. Malauradament la Universitat Rovira i Virgili encara no existia com a tal i em va tocar el que van fer i fan molts tarragonins i tarragonines: fer les maletes per estudiar. El 1993 vaig acabar la carrera i em vaig especialitzar en comerç exterior. He col·laborat en empreses del sector vitivinícola i metal·lúrgic, i això m’ha fet viatjar arreu del món: conec dotzenes d’hotels i d’aeroports...

Val a dir que qui més ho ha patit és la meva família. L’any 2001 em vaig casar i ara ja sóc pare de tres fills. Aquests han, sense cap mena de dubte, els millors moments de la meva vida. És cert que tanta canalla comporta molta feina, però tots i totes sabeu que la família ho compensa tot.

No podria entendre Tarragona sense les seves persones, associacions, entitats o clubs esportius. Aquesta és l’autèntica xarxa social de la ciutat. I com tanta i tanta gent de la nostra ciutat, formo part de diverses d’aquestes. Des de 1991 sóc casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, i dels que suen la camisa. Visc, doncs, la festa tarragonina des de dins, com tota la gent del seguici i colles que són els autèntics protagonistes. I cal dir que també sóc soci del Club Gimnàstic, el nostre Nàstic. I fa anys que vaig al meu seient de Preferent, on vaig veure l’ascens a primera aquell màgic 2006 i des d’on ara pateixo com el primer.

Ja fa molts anys que tinc la inquietud de poder canviar la meva ciutat i treballar per una Catalunya més lliure i més justa. Queda lluny, però al 1989, quan tot just tenia 20 anys, vaig entrar a militar a les JERC i a Esquerra. A la universitat vaig tenir el plaer de fundar el Bloc d’Estudiants Independentistes. Sempre amb la voluntat de moure’m i sabent que l’esquerra nacional ha de ser el pal de paller per a transformar Tarragona i construir la llibertat de Catalunya. És per aquest motiu que també formo part d’Acció Cultural del País Valencià, perquè entenc que formo part d’una realitat que no acaba a Alcanar, conscient que el meu sud arriba molt més enllà de les Terres de l’Ebre.

I des del 2005, això m’ha portat a fer de regidor a l’Ajuntament de la meva ciutat, i, des del 2007, al govern municipal. Des d’aquí, la gent d’ERC hem impulsat l’Anella Verda, el turisme, la recuperació del patrimoni, la normalització lingüística, la renovació del Mercat Central, i moltes coses més.

I ara, una vegada hem desencallat aquests objectius necessaris per tarragonins i tarragonines, toca convertir-los en realitat. Hem projectat la Tarragona del demà i ens cal, amb convicció i optimisme, desenvolupar-la. Amb rigor i seriositat, però amb la il·lusió de transformar casa nostra, Tarragona.